🌄 DES DELS ANDES A BARCELONA: CONNEXIÓ, RESILIÈNCIA I SABOR
Fa 22 anys vaig arribar a Barcelona portant amb mi records, històries i un amor profund per la terra i el menjar que em van veure créixer. Malgrat la distància, mai vaig deixar de buscar aquell lligam amb el meu origen. Avui, als horts comunitaris, trobo una nova manera de reconnectar, no només amb la terra, sinó també amb les meves arrels. Aquí vaig conèixer dones que, com jo, han migrat, però que continuen portant amb elles la força de les seves tradicions.
Va ser en una d’aquestes trobades quan vaig descobrir que al Prat cultivaven una planta que creix a l’Equador, el meu país d’origen, i que és coneguda amb el nom d’asnayuyo (a Bolívia se la coneix com a huacatay).
🌿 Aroma i sabor que travessen fronteres
L’asnayuyo és una herba aromàtica dels Andes que ha viatjat, igual que moltes de nosaltres, adaptant-se a nous llocs i portant amb ella un rastre de llar. A l’Equador, el seu nom prové del quítxua, on «asnay» significa «olorar» o «olor», reflectint la seva característica més destacada: el seu aroma fresc i profund.
Aquesta herba ha estat part fonamental de la cuina tradicional andina, però en especial juga un paper clau en un dels plats més icònics de la meva ciutat natal, Quito: el locro de papa.
🍲 Locro de papa de Quito: Una abraçada calenta a cada cullerada
El locro de papa no és només un plat; és una abraçada en forma de sopa, un mos de la nostra història i un record de les muntanyes andines que tant enyoro.
Aquesta recepta, preparada amb patates, formatge, llet i, per descomptat, asnayuyo, és una combinació de calidesa i tradició. L’asnayuyo aporta un sabor únic que equilibra la cremositat del locro amb la seva frescor i notes lleugerament amargues, convertint cada cullerada en una experiència inoblidable.
És impossible no transportar-me a la infància en sentir l’aroma de l’asnayuyo mentre preparo locro de papa amb formatge, tal com ho feia la meva mare a l’Equador.
Aquesta barreja de nostàlgia i sabor em convida a compartir aquest plat amb les persones que m’envolten. Cada cullerada no només nodreix el cos, sinó també l’ànima, mantenint vives les meves arrels i els meus records, fins i tot estant lluny de la meva terra.
🌾 Sabors que resisteixen: Sobirania alimentària i migració
En el marc de la sobirania alimentària, preparar locro de papa amb asnayuyo no és només un acte de memòria, sinó també de resistència.
En un món on les nostres històries i sabers com a migrants sovint són invisibilitzats, cuinar amb aquestes herbes ancestrals és una manera de reivindicar el nostre dret a mantenir vives les nostres tradicions. És una forma de dir que les nostres receptes importen, que són valuoses i que representen una part essencial de qui som.
Els horts comunitaris a Barcelona s’han convertit en un espai on compartim més que llavors i collites. Compartim històries, sabers i receptes. En treballar la terra juntes, revalorem els nostres coneixements i ens adonem que, encara que estiguem lluny de casa, podem continuar creant i resistint des de les nostres cuines.
Aquí, l’asnayuyo i el locro de papa ens recorden que les nostres arrels són profundes, i que els nostres sabors tenen el poder de connectar persones, cultures i experiències.
🥣 La sopa que uneix mons
Si alguna vegada has provat un locro de papa, saps com és de reconfortant el seu sabor cremós i la seva combinació perfecta de textures. Però potser no sabies que cada mos explica una història: la història de dones migrades, de generacions que han mantingut vives les seves tradicions a través de la cuina i de la riquesa que aportem a aquests nous espais.
Així que, si ets a Barcelona, t’invito a acostar-te als horts comunitaris, a conèixer l’asnayuyo, a descobrir el locro de papa.
I, per descomptat, t’invito a compartir-ne un plat amb mi. Perquè cada vegada que preparo aquesta sopa, sento que Quito és una mica més a prop, i en compartir-la, aquell trosset de la meva llar també pot ser teu.